dilluns, 18 de juliol del 2011

El senyor Verd

(Darrer personatge creat per l'espectacle de teatre de carrer La Mirada del Poeta, representat el 27 de maig de 2011)



El senyor Verd és equilibri. Per a ell tot ha de ser simètric: la roba que porta, els passos que fa, les coses que diu. Tot s'ha de poder doblar perfectament per la meitat i que les dues parts es sobreposin exactament. Per això costa una mica d'entendre'l quan parla, perquè comença i acaba les frases de manera semblant. Per això desconcerta quan camina perquè si fa dues passes a la dreta, també n'ha de fer dues a l'esquerra. Per això quan divideix les coses en grups sempre ho fa en grups perfectes, homogenis, equilibrats.
De tant equilibrat com n'és, alguna època de la seva vida havia portat una balança de mà per a poder calcular que la bossa que traginava amb la mà dreta pesés el mateix que la que traginava amb l'esquerra.
Ni un gram més, ni un gram menys.

dijous, 14 de juliol del 2011

una tarda d'hivern

Abans de Nadal en Jordi em va trucar: tenia una idea pel cap que tenia ganes de dur a terme i pensava que entre dos seria més fàcil de realitzar. Vam quedar a casa. Ell va arribar puntual, primera mostra que anava de debò. Em va presentar el projecte, ens vam engrescar, vam proposar idees, col·laboradors... i vam donar per acabada la reunió amb la decisió presa de realitzar una activitat teatral conjunta de cara l'any següent.

Després, fent la cervesa i parlant tranquil·lament de tot i de res, va sortir el tema del premi Boira i la meva desesperació davant la impossibilitat de portar l'obra a escena: quedaven 3 mesos pel dia de la suposada estrena i encara no tenia companyia. N'havia tingut, tanmateix, Clip teatre s'engrescaren amb la idea, trobaren actors i començaren a treballar el text, però circumstàncies inesperades i desafortunades van forçar a la companyia a deixar el projecte molt a desgrat seu i amb l'esperança (per ambdues parts), que algun dia la podrien portar a escena.

No recordo si vaig ser jo o si va ser ell. O si ningú ho va dir i tots dos ho vam pensar, però la idea sorgí: "i per què no ho fem nosaltres?"
La idea era tan esbojarrada, tan inesperada, que ens vam mirar com dient "I per què no?"
En Jordi i en Carles tenien experiència damunt els escenaris, per què no? Clar que calia fer petits canvis, com el fet de l'edat dels personatges o el seu gènere, però la il·usió del treballar junts va poder més que els possibles entrebancs. Així que vam decidir provar-ho.

Una tarda gironina vaig entrar en un bar tot sol amb el text a la mà i no en vaig sortir fins que l'obra va estar dividida en tres actes i amb múltiples acotacions musicals: la transformació escènica de l'obra havia començat.

En Jaume s'encarregà de composar la música amb la col·laboració d'un altre Jordi. I la Laia començà a buscar vestuari per envellir a en Jordi i canviar de sexe a en Carles. I també s'hi apuntà la Rosa amb l'escenografia. I la Núria amb el maquillatge. I en Ricky fent fotos a tot. I un altre Jordi i la Marta col·laborant amb el que fés falta i més. I en David i l'Eloi remenant llums i so... i, sense adonar-nos-en, érem unes 15 persones involucrades en aquest petit projecte nascut una tarda d'hivern.

Un projecte que es diu Tu i Jo i que la fortuna ha volgut que estrenéssim a Vic, que ens acceptessin a la Mostra de Teatre de Barcelona, que passéssim a la segona ronda, que ens programessin a Porta4, que experimentéssim amb les noves tecnologies al Domèstica de Girona i que sortíssim a La Vanguardia.

Un projecte que tenim ganes de continuar i que anem mimant dia rera dia perquè creixi fort i sa amb l'ajuda de tots.

dimecres, 13 de juliol del 2011

El senyor Gris

(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer La mirada del poeta)



El senyor Gris és despistat. Com a terme general, no sap on és. Mai recorda on ha deixat les coses o sigui que més val que mai caigui a les seves mans cap sobre important que ell el perdrà. Es distreu amb les coses més insignificants, amb les senyals del carrer, amb una fulleta del terra... aquest tarannà despistat també afecta la seva parla: a mig explicar alguna cosa es perd, no sap què està dient, o bé repeteix el mateix dues i tres vegades inconscient que ja ho havia dit abans.

dimecres, 6 de juliol del 2011

El senyor Rosa

(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer La mirada del poeta)


El senyor Rosa és super feliç. Increïblement feliç. Ensucrat, irritantment content. Tot li sembla bé, tot li va bé, totes li ponen. Riu de tot i per tot. De tant feliç com és, massa sovint canturreja cançons inconscientment, saltironeja amunt i avall com si li hagués acabat de tocar la loteria i a tot, tot, li sap trobar la part positiva.