Una trobada en un parc infantil ens permet seguir la conversa entre un home (ELL) i una dona (ELLA) que tenen molt per dir-se però que no saben com expressar-ho en paraules.
Una conversa a vegades aparentment superficial, d’altres volgudament esbiaixada, que ens mostra els dubtes sobre la vida i l’existència d’aquests dos personatges.
ELL és un home d’instints, de reaccions fortes i animals, d’espontaneïtat i rauxa.
ELLA és una dona de raó, de plantejaments constants i sobris, de dubtes i seny.
Junts ens mostren un fragmet d'una vida, la seva, que no dista gaire de les nostres.
"ELL No… ningú m’espera… estic ben sol.
ELLA Com jo…
ELL També?
ELLA Sí. Completament sola…
ELL Ja és ben curiós ja…
ELLA El què?
ELL Quanta més gent som al món, més sols estem."
(...)
ELL Per cert, que encara no t'ho havia dit: perdona que plori...
ELLA Però si no estàs plorant.
ELL Per dins sí que ho faig.
ELLA Ah, doncs no me n’havia adonat.
ELL No se’m veu que ploro?
ELLA No.
ELL Ni una mica?
ELLA No gens.
ELL Doncs em sorprèn perquè estic fent un drama de categoria."
Interessats en col·laborar en el projecte contactar amb rogersimeon@gmail.com
